Un diccionari capestanés ont s’i tròba per beure emai per manjar

            Monica-Maria Ihry e Bruno Salgas son totes dos escrivans e editors. Per Monica-Maria es puslèu la poesia e la literatura en general – mas tanben las arts plasticas- mentre que Bruno es especializat dins l’escritura d’obratges scientifics. Son Paisbassòls e demòran a Caspestanh, al ras de Besièrs. A quatre mans, s’aquò se pòt dire atal, venon de publicar un plan curiós obratge. Se tracha del « Dictionnaire capestanais – Diccionari capestanés ». Es un obratge unic dins lo genre. Se balha per tòca de vulgarisar l’istòria e l’identitat d’una comuna. Un quicòm que, coma disiá l’Autre, i caliá pensar e i pensèron. Òsca a n’eles.

            L’engimbradura del libre es a l’encòp simpla e complicada. Prenètz una comuna e pausatz sul papièr totes los mots que la pòdon caracterizar dins totes los domènis possibles e imaginables : las personas notablas que i visquèron ; sos monuments mai emblematics que foguèsson sacrats o civils, publics o privats ; son urbanizacion ; las batèstas politicas que s’i debanèron ; son economia ; sas practicas esportivas ; sas vias de comunicacion ; sa sociolingüistica e son bilingüisme ; la composicion de sa populacion ; sa geografia e sa geologia, plan solide ; sas mors e sas costumas, ancestralas e recentas ; sas anecdòtas las mai improbablas ; son artesanat e son comerci ; sa cosina especifica ; las practicas religiosas per los que n’an o que n’avián ; etc… etc… Coma dins un bazar, dins aquel diccionari se i tròba tot çò que pòt far la vida vidanta d’una comunitat occitana.

            Aquel biais de far conéisser una comuna, es lo primièr còp que lo rescontri e devi dire que me pareis tras qu’engenhós talament es a la portada de totes. Jutjatz-ne : cada mot, cada dintrada (essent que se tracha d’un diccionari), ten sa notícia mai o mens longa segon l’importància que lor balha los autors. Aquò pòt anar d’una linha fins a una pagina entièra e qualques còps un pauc mai.

            Quand serètz arribats a cima de las 650 paginas d’aqueste diccionari, saurètz tot sus Capestanh e los Capestaneses. Emai lo viatge vos pareisserà pas long talament la caminada dins la vila que nos propausan los autors es agradiva e embelinaira. Un còp que, tre las paginas primièras passadas, avèm picat a l’inquet, nos podèm pas descrancar d’aquel libre. Es un obratge addictiu, se tanplan n’i pòt aver un… Atanben, lectura facha, una enveja lancejanta vos aganta d’anar sus plaça vistalhar aquela bona vila de Capestanh. Cal ben dire qu’emai se Monica-Maria Ihry e Bruno Salgas o dison pas clarament, lor intencion –al mens es atal qu’o pensi- es plan de menar qualques visitors de mai dins lor ciutat de còr. Aquel libre auriá degut èsser subvencionat per l’Ofici del torisme talament participa a la coneissença de Capestanh.

            Es plan domatge que lo duo d’escrivans coneguèsse pas mièlhs la grafia de l’occitan. Alavetz, escrivon la lenga coma pòdon e doncas, sovent, a partir de la grafia del francés qu’es per eles la lenga de referéncia. An pas sentit la necessitat de dobrir qualques diccionaris e gramaticas per escriure condreitament los mots occitans que balhan. Çò segur es que lor etica e lor onestetat intellectuala es pas de metre en causa, nimai lor respècte per l’occitan. Soi solide que dins las edicions venentas d’aqueste diccionari, aquelas mancas seràn corregidas. Se poirián, s’aquò ne vira, far ajudar per un especialista de la lenga.

            Dins l’ensems, totas las dintradas d’aquel diccionari son de mots occitans que son estats francizats e desvirats de lor sens primièr per fargar lo girgon francitan. Fin finala aquel obratge se seriá pogut títolar « Diccionari francitan del Capestanés ». Sèm aquí dins un entremièg lingüistic qu’es la resulta d’un procèssus de substitucion d’una lenga per una autra. Testimònia d’una situacion sociolingüistica de diglossia dins la quala una lenga es a mand d’estofar l’autra abans de la far desaparéisser completament. Los autors semblan aver consciéncia d’aquela situacion. Se servisson del francitan per çò qu’es la lenga populara que se pòt encara ausir d’uèi dins las carrièras de la ciutat.

            Alavetz, quand lo ten dins sas mans, lo legeire occitan compren còpsec l’utilitat d’aquel obratge. Del punt de vista sociolingüistic balha un estat de lenga. De fach, lo libre val tanben e mai que mai per sas notícias istoricas. I son nombrosas e plan documentadas. Aquel diccionari es mai qu’un guida toristic, es un tresaur de sapiença.

              Pèire Rabasse

            « Dictionnaire capestanais – Diccionari capestanés » de Monica-Maria Ihry e Bruno Salgas. Edicions Cap de l’Estanh – colleccion « Occitamment ». Despaus legal : junh de 2021. 650 paginas.

source : https://lo-lugarn-pno.over-blog.org/2022/02/diccionari-capestanes-de-monica-maria-ihry-e-bruno-salgas.html